1.DEFINICIÓ DE: feu, vassall, homenatge, feudalisme, noblesa, vilans, serf, delme. Busca aquí en algun apartat vinculat a l’edat mitjana.Es veu al film alguna seqüència que puguis relacionar amb els conceptes?
Feu: nom d'origen germànic (fehu, que significa possessió, propietat), és un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudataris o Vassallo que consistia en què el feudatari jurava fidelitat a canvi de què se li lliures un domini real. Aquests pactes, realitzats del segle X al XVIII, anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. D'aquí se'n deriven els actes d'homenatge actuals com un acte de respecte, de veneració, envers una persona. L'objecte del feu consistia generalment en l'Usdefruit d'una terra o d'un castell.
Vassall: Vassall o feudatari és el terme amb el qual en el feudalisme es designa a un noble de categoria inferior que demana protecció a un noble de primera categoria, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu feu o senyoriu. Els reis germànics acostumaven a repartir grans lots de terra entre els seus vassalls i familiars. Durant l'època carolíngia, els sobirans, per fornir l'administració de grans territoris i armar exèrcits, recorregueren al sistema de recompensar els serveis civils i militars mitjançant la concessió de terres. Aquesta concessió territorial pren el nom de benefici. És, doncs, un territori atorgat en Usdefruit a canvi del jurament de fidelitat al rei o de determinats serveis prestat. Però des de mitjan del segle IX fins al començament del X, l 'Imperi carolingi s'anà descomponent en un mosaic de petits Estats, ja que els grans senyors aconseguiran que els càrrecs comtals fossin hereditaris (Capitular de Quierzy, 877). L'heretabilitat del benefici rebrà el nom de feu. El feu era, doncs, un pacte entre dues persones nobles, una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal) rebia de l'altra (feudataris o Vassall) la prestació d'homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, a canvi de lliurar-li un domini reial, el feu. L'objecte del feu consistia, generalment, en l'Usdefruit d'un terme rural, de la terra i altres drets inherents, però també podia ser un càrrec o funció pública, l'explotació d'un establiment, unes rendes ... A la vegada, els grans feudataris podien concedir a altres persones part del benefici que rebien: el Vassall pot esdevenir senyor d'un Vassall inferior. A través d'aquest sistema d'subinfeudacions, és constituí una jerarquia que donà a la societat feudal una estructura piramidal, en el vèrtex de la qual hi havia el sobirà, rei o emperador.
Feudalisme: El feudalisme (segles XI-XIII) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.
Noblesa: La noblesa és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies). El terme va referir originalment a les famílies o persones "conegudes" o "notables" (en llatí nobilis significa "conegut", "cèlebre"). El concepte de nobilitas s'aplicà en primer terme a les famílies conegudes per la seva antiguitat. Més tard, el terme s'aplicà a la classe social més alta (després de la monarquia) a les societats premodernes.
Vilans: es una persona malvada, especialment en la ficció. Els vilans són personatges de ficció, o potser personatges novel la, en drames i melodrames que exerceixen la maldat deliberadament i s'enfronten a l'heroi. Com a tals, els vilans són un recurs argumental gairebé inevitable, i més que els herois, elements crucials sobre els que gira la trama.
Serf: Durant l'edat mitjana, un serf era un home que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud. El noble tenia la potestat de decidir sobre la persona i els seus béns i els drets de servitud es podien traspassar entre els nobles. El terme serf (del llatí servus) designa una forma de vinculació social i jurídica, típica del feudalisme entre una persona, generalment un camperol, i un senyor feudal, quedant subjecte al seu senyoriu. El serf és diferència de l'esclau en què no pot èsser venut, en general, separadament de la terra en la qual treballa, i jurídicament és un home lliure. També s'ha d'evitar la usual confusió amb Vassallo, que està sotmès també a un senyor, però mitjançant una relació política i militar entre membres del mateix estament, és a dir: és un noble, o un eclesiàstic, i per tant un privilegiat, mentre que el serf pertany al Tercer Estat, comú o populatxo. Característic de la servitud d'un serf era el conjunt d'obligacions consignats tals com la incapacitat del serf d'adquirir o vendre béns, sotmetiment a l'autoritat política, judicial i fiscal del senyor feudal, obligació de prestar serveis militars al seu senyor i l'entrega de part del seu treball o producte. La condició de serf era hereditària i no podia abandonar la seva terra sense el permís del seu senyor. Normalment, quan predominava la servitud, la terra per si sola no podia ser venuda, degut a que estava associada amb poders polítics, de la mateixa manera que el rei d'un país no podia vendre'l. En canvi, la terra es podia transmetre mitjançant la invasió en temps de guerra o matrimonis, sovint de conveniència.
Delme: El Delme, del llatí decimum (desena part), és un impost del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos. Al llarg de tota l'edat mitjana l'Església va adquirir un poder enorme. Tenia terrenys, cobraven el Delme i exercia un gran domini espiritual sobre la població. També s'anomenava així, a Catalunya, a la desena part que pagaven alguns pagesos de remença a llurs senyors territorials. A Roma ja existia aquest tipus d'impost quan l'Estat lliurava terrenys a plebeus i ciutadans pobres.

2.EL DRET DE CUIXA.
Què és?
és un dret feudal que teòricament establia la potestat senyorial de tenir relacions sexuals amb tota donzella, servent del seu feu, recién casada amb un altre servent seu. Aquest presumpte dret va tenir vigència durant l'edat mitjana de l'Europa occidental (encara que hi ha paral lelismes en altres parts del món) com a component del mode de producció feudal. El Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española recull l'accepció estricta que acabem d'enunciar, però també afegeix una segona accepció col loquial, més àmplia, referent a l'abús d'autoritat. Atès que no han aparegut documents legals sobre aquest presumpte privilegi feudal, s'ha discutit molt sobre la seva naturalesa real. Bàsicament hi ha qui accepta que es tracta d'un dret senyorial tal com ho defineix la historiografia tradicional, inclosa l'agressió sexual a la nit de noces; altres, en canvi, pensen que era un ritual simbòlic de submissió que es va saldar amb el pagament d'una taxa en espècie o metàl lic i una cerimònia; n'hi ha, per fi, que accepten que l'abús sexual era un fet social (no referit a les bodes, encara que sí a la servitud feudal), però no un dret: més aviat el reflex de la dominació d'una classe privilegiada i de la baixa consideració que es tenia de la dona en l'època.
Com es diu en Castellà i en llatí?
El dret de cuixa (en llatí vulgar medieval, Ius primae noctis; en anglès s'usa l'expressió francesa Droit de Seigneur, encara que en francès és més encertada la locució Droit de Cuissage).

3.IMATGE DE LA PIRÁMIDE FEUDAL. Busca una imatge de la pirámide feudal i col·loca-la dins el requadre posant la font de la imatge. Intenta col·locar alguns personatges del film en el seu apartat corresponent.

http://www.proyectosalonhogar.com/Enciclopedia_Ilustrada/Edad_Media/La_Sociedad.gif

4. IMAGINEU COM SERIA UN DIA EN LA VIDA D’UN SENYOR (150 paraules mínim)
Els senyors feudals eren el que manava cavalleria i als soldats i apart de aixó tenen el dret de cuixa que significa que el senyor feudal pot estar la primera nit amb la recent casada i com les dones no poden fer l'acte de sexe fins que es casaren per aixo tenien el dret del la primera nit.
Els senyors feudals ho feien per que els escosesos es marchesin a viure a un altre lloc i així els anglesos tomarien Escocia.

5. IMAGINEU COM SERIA UN DIA EN LA VIDA D’UN VASSALL (150 paraules mínim).
Es un pebleu que a canvi de protecció treballa en les terres de un senyor feudal, la vida d'un vasall deu ser llevar-se cada dia cerca de les 7 del de matí i treballar regant les terres des senyor feudal fins a les 12 després descansar i menjar després a les 3 tornar a treballar fins a les 8 o 9 de la nit aproximadament i els dies festius deuen fer festes on hi haurien menjar, valls, musica i alcohol que duressin fins a les 4 de la matinada.

6.HEU DE TRADUIR LA SINOPSI DEL FILM.
A finals del segle 13, William Wallace torna a Escòcia després de viure fora de la seva pàtria durant molts anys. El rei d'Escòcia ha mort sense hereu i el rei d'Anglaterra, un cruel pagà conegut com la Edward Longshanks, ha aprofitat el tron. Wallace es converteix en el líder d'un destartalats però valent exèrcit decidits a vèncer la major Anglès forces. A la històrica batalla de Stirling, Wallace condueix el seu exèrcit a una impressionant victòria contra l'anglès. Gràcies cavaller per la noblesa d'Escòcia, Sir William Wallace s'estén el conflicte al sud de la frontera i les tempestes de la ciutat de York. Rei Eduard I és sorprès pel gir inesperat dels esdeveniments. No es pot confiar en el seu fill Prince Edward ineficaç, Longshanks envia la seva nora la Princesa Isabel per discutir una treva amb Wallace.

7.RESUMIU LES PRINCIPALS ERRADES DEL FILM .
En la pelicula "Braveheart", en l'escena on el ancià perd la mà, podeu veure una llauna de cocacola molt clara.

8.COMPARA LA BIOGRAFIA REAL DE WALLACE I EL QUE DIU LA PELI. On hi ha diferències?
Wallace retorn a Escòcia en 1305 i va ser traït pel seu servent Jack Short, qui ho lliuro als Anglesos. Va ser traslladat a Londres i en un judici totalment injust i roí va ser condemnat. Se li acuso de Traición, entre altres coses i l'única oportunitat que va tenir de parlar Wallace va dir: "No puc ser acusat de traïció, ja que mai Jure lleialtat a la corona d'Anglaterra". El seu judici i sentència estaven ja establerts molt abans de la seva captura.
Aqui diu que William Wallace va ser traicionat per un sirvient i en la pelicula surt que va ser traicionat per Roberto

9.COMPONENTS DEL GRUP I PARTS QUE HA FET CADASCÚ.
Fernando: Ex: 1,2,3,4,5,6,7,8 i 9